Qui som?

L’Esbart Folklòric d’Horta és un esbart dansaire que desenvolupa la seva activitat al barri d’Horta de Barcelona inscrit a l’Agrupament d’Esbarts Dansaires. Sota el bressol del Centre Parroquial dels Lluïsos d’Horta, neix oficialment el 4 de febrer de 1946 amb l’objectiu de fer ressorgir la dansa popular al barri.

Actualment, segueix formant part dels Lluïsos d’Horta com a secció del centre, tot i ser una entitat jurídica diferenciada.

Història

L’any 1940, al Centre Parroquial dels Lluïsos d’Horta, es formava un petit conjunt de dansaires que va dur a terme la seva activitat fins l’any 1943, en que va cessar. Al 1945, amb només cinc dansaires, el folklorista hortenc Josep Maria Castells i Andilla, donà impuls al grup remprenent els assajos i les actuacions.

No va ser fins al 4 de febrer de 1946 en què va néixer oficialment l’Esbart Folklòric d’Horta, sota la demanda formal al mestre Castells -professor de l’Institut de Folklore de Catalunya i soci de l’entitat- de la creació d’un grup de dansa popular.

D’aleshores ençà, l’Esbart Folklòric d’Horta participa a la Festa Major d’Horta, que cau dins la segona setmana de setembre. Mica en mica, els horitzons de la dansa es van anar eixamplant, i l’Esbart va començar a participar en actuacions fora del barri d’Horta: Palau de la Música Catalana a Barcelona (1947), Castellserà (1948), Poble Espanyol, Vilanova de la Roca, Sant Genís dels Agudells, la Clota i L’Hospitalet (1949), Sant Esteve de Sesrovires i Pineda de Mar (1950); entre molts altres.

El gran mestre Castells va recuperar diferents danses populars de Catalunya que feia dècades que no es ballaven. Per exemple, 1945 la Dansa de Marata, mentre que el 1951 es recuperaven el Patatuf (‘La Patatuf’ segons la font bibliogràfica original), l’Espolsada i la música antiga del Contrapàs.

Al llarg dels anys, d’aquell petit corpuscle de 5 dansaires, l’Esbart ha arribat a tenir més de cent dansaires esforçant-se per mantenir viva la Dansa d’arrel Tradicional catalana. Als anys 90, comptava amb un Cos de Dansa cobejable dins del món de la dansa; capaç de tirar endavant i complir amb els reptes de grans d’espectacles, com Xaloc-xaloquet (coreografies de Lleonard Quintana).

Anuncis